Dabadaba
las tevas primerenças paraulas,
els meus somriures treus,
quan perd la esperança.
Has arribat amb un un cartro,
has nascut de la nostra terra,
aixi es el teu nom:
Amalur terra amada i estimada,
quan la foscor guanyaba,
els teus ulls me miraban,
i un altra vegada
aquesta rialla.
Que me dona la vida
que me dona la calma
un petonet petita estimada.